Llibre digital o llibre de paper?

ARTICLES:
GUTIÉRREZ, Maite. Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital. La Vanguardia, vida, versió digital, març 2011.

MARQUÈS, Pere. Para estudiar,¿ mejor el libro de papel? http://peremarques.blogspot.com/ març 2011.

Els dos articles fan una reflexió al voltant dels beneficis i desavantatges que comporta l’ús dels ordinadors i llibres digitals a les aules i la incidència que tenen en la millora dels resultats acadèmics arran de la seva implantació el curs 2009- 2010 (Pla de digitalització a Catalunya).

El text de Maite Gutiérrez defensa que l’ús dels ordinadors i el llibre digital no té una incidència remarcable en la millora de resultats i afegeix que els alumnes prefereixen l’ús del llibre tradicional. Per a arribar a aquesta conclusió Maite s’ha basat en una enquesta realitzada per una professora d’institut al seu centre. L’enquesta va ser realitzada per 153 alumnes de l’IES Joan Miró de Cornellà.
Les principals raons i motius de crítica que al•lega el text de Maite es basen, doncs, en opinions extretes d’aquesta enquesta i de la professora que la va realitzar. En el text de resposta de Pere Marqués són contestades o rebatudes.

La primera raó per preferir els llibres de paper que manifesta el text és el fet que la pantalla dels netbook és massa petita. Com a resposta Pere Marqués coincideix amb la opinió de que és petita però a la vegada té en compte que és més gran que la d’altres aparells d’ús quotidià pels alumnes en el seu oci com l’ ipad o els mòbils. Per altra banda no descarta la possibilitat que en un futur les pantalles puguin ser més grans per corregir aquest problema.
En segon lloc els alumnes critiquen la incomoditat que provoca l’ús d’ordinadors per a l’estudi pel fet que no es poden subratllar i resumir. Per a Marqués, és important tenir en compte que cal una adaptació dels mètodes d’estudi de la mateixa manera que es fa en altres camps. Si bé no es pot subratllar, hi ha la opció de fer “copiar/enganxar” a un altre document on es podran realitzar resums i esquemes de manera fàcil.
Un altre element que critiquen els alumnes són els errors de connexió de la xarxa i la lentitud en la càrrega de programes i webs. En aquest cas i segons l’article de resposta, cal tenir en compte el context del centre on s’ha fet l’enquesta. Es tracta d’una problemàtica específica del centre i en els casos en que es produeix aquest problema, si bé no es poden connectar tots els alumnes a la vegada es pot fer un ús de l’ordinador a través de la pissarra digital. D’altra banda els alumnes poden treballar des de casa o treballar en grup.
Pel que fa a la incomoditat de traslladar el portàtil de l’escola a casa Marqués veu la solució en l’ús habitual de “pen drive” per traslladar informació des de els ordinadors de les aules als de casa. Aquesta afirmació té en compte que el 80% de les famílies on hi ha estudiants tenen ordinador. Pel 20% restant es podrien trobar altres mesures com permetre específicament el trasllat dels ordinadors.
La distracció dels alumnes amb els recursos d’internet és un altre aspecte que preocupa. Tanmateix si se’n fa un bon ús, regulat i limitat, aporta més beneficis que problemes. El professorat ha de vetllar per que els alumnes segueixin les explicacions. Una bona manera de controlar les distraccions és que el professor/a passegi per l’aula.
La professora que va realitzar l’enquesta opina que els llibres digitals no han aportat novetats remarcables i afirma que cal una millora dels materials. Afirma també que els resultats acadèmics no han canviat ni a millor, ni a pitjor. Davant aquesta opinió Pere Marqués opina que les TIC ofereixen noves possibilitats i noves activitats. Tanmateix per a que aquestes siguin profitoses cal canvis en el sistema d’avaluació i en els mètodes d’ensenyament i aprenentatge. Les TIC no són una solució per si soles sinó que cal fer-ne un bon ús.
Així doncs, si es manté un ensenyament bàsicament memorístic si que seria més adequat el llibre de paper, tanmateix considera que seria positiu un canvi cap un ensenyament pràctic basat en els exercicis que dotin els alumnes de recursos, és a dir, que aprenguin fent. En aquest cas les possibilitats dels llibres digitals són àmplies ja que ofereixen una gran diversitat d’exercicis, d’autoavaluacions...
Per últim l’article de Pere Marqués destaca el fet que l’enquesta realitzada no és generalitzable a tot el sistema educatiu ja que ha estat realitzada en un sol centre amb un context concret, per tant, es tractaria d’un estudi de cas i no tant d’un anàlisi general.

Comparteixo en gran mesura la opinió de la resposta a l’article de la Vanguardia. És fàcil caure en la percepció que la introducció de les TIC genera beneficis en els processos i els resultats per sí soles però això és un error. Cal una formació adequada del professorat per tal de trobar les millors maneres d’aprofitar aquests recursos nous. Però al marge dels avantatges de les TIC cal repensar l’educació des de tots els àmbits: quins objectius volem assolir? En què hem de millorar? Quines propostes hem de fer? Calen canvis en els mètodes d’ensenyament que repercuteixin en la formació dels alumnes com a estudiants i com a persones. Per tot això les TIC poden tenir una incidència molt positiva per a desenvolupar canvis però no són una solució en elles mateixes.